Aquest matí, 11 d’abril de 2011 els alumnes de 4t d’ESO hem assistit a una conferencia del senyor Chema Caballero, a “La Caixa”, que ens ha parlat dels “nens soldat” i de la situació en que viuen nens i nenes menors de 18 anys. També hem parlat del seu projecte de rehabilitació, situat a Sierra Leon (Àfrica Occidental), on ell ajuda als menors utilitzats per la guerra a recuperar-se del seu trauma infantil i a poder tirar endavant la seva vida.
Aquests nens, durant la guerra de Sierra Leona(1991-2002), varen ser utilitzats com a esclaus, per netejar i transportar minerals, munició, diamants, i també eren fets servir com a màquines de guerra. I les noies les feien servir com esclaves sexuals. Tot això va succeir entre el 1991 i el 2002, però in posteriori, encara feien servir als “nens soldat” per a altres tasques. Aquesta guerra es basava en un conflicte continu, bàsicament per el control de les mines de diamants, ja que Sierra Leona és un país molt ric en diamants.
Per tenir als nens i a les nenes segrestats de les seves cases lligats al campament dels rebels, els obligaven a matar a un membre de la seva família, cremar els seus caps o els seus habitatges,per si volien fugir no tinguessin a on anar i als que s’hi oposaven els afusellaven. A l’hora es tornaven màquines de guerra, sense sentiments ni por de res, ja que no es paraven a pensar abans de matar i es sentien invencibles gràcies a uns rituals falsos que els hi feien amb màgia negra. Perquè fossin més efectius i arrasessin sense parar els hi injectaven cocaïna fent-els-hi uns talls a l’alçada entre les orelles i els ulls perquè la cocaïna els fes més efecte i es tornessin “bojos”.
El projecte del senyor Chema Caballero es basa en la rehabilitació dels “nens soldat” que varen ser manipulats durant la guerra. El primer que va fer va ser convertir un hotel de 5 estrelles en un reformatori el 1999 dit St. Michael a Lakka. És a dir tenia l’establiment, els mitjans i les ganes d’ajudar, però li faltaven els nens per convertir. Per aconseguir els nens i nenes, ho va fer durant una època de “pau” , va pactar amb els revolucionaris que els hi faltava menjar, i varen quedar en un camp de futbol. Uns en una punta i els altres a l’altra es varen posar a intercanviar nens per sacs d’arròs, però aquesta tàctica no va tenir efecte ja que incitava als rebels a robar més nens per obtenir menjar. Llavors va ser quan varen demanar ajuda als cascs blaus, que al principi no varen accedir a ajudar-los en l’alliberació dels abusos dels revolucionaris.
Durant la rehabilitació, es realitzaven activitats durant tot el dia amb un horari molt apretat per tal d’impedir als nens de pensar en el seu passat i dels danys que havien fet, i per mantenir-los ocupats. Una de les activitats en les que hi dedicaven més temps era la del futbol, on els equips estaven formats tant per els soldats com per els nens que havien set oprimits per aquests, per tal de que s’acabessin reconciliant. El senyor Caballero ens explicava que el pas més difícil per els nens era tornar a casa seva, ja que al haver matat al seu pare, la gran majoria de les vegades, no eren del tot ben acceptats. La majoria d’aquests joves s’han acabat casant i tenint fills, d’altres s’han tret carreres, i molts d’altres s’han fet taxistes. També ens ha explicat l’experiència d’un d’aquests joves, que ha tingut fills, i els protegeix i estima moltíssim, però encara no pot dormir per la nit a causa dels mals records del seu tempestuós passat.
Aquest sistema dels “nens soldat”, està sent utilitzat actualment a països com ara al Sudan, Colòmbia, Mèxic, el Congo, les Filipines, etc. Per que es segueixen utilitzant aquests pobres innocents? El senyor Caballero ens n’ha donat tres raons: La primera per la encara actual visió africana com una font de matèries primeres al darrere d’aquestes guerres hi ha interessos dels països avançats. La segona raó és per la venda i el tràfic d’armes destinades a les grans potències del mon, com ara EUA, França, Rússia, Xina, i en cinquè lloc hi ve Espanya. I el tercer motiu és per mantenir les fronteres nacionals, perquè no es transformin en fronteres nacionals, cosa que Europa concedeix per interessos de rerefons.
La pregunta del nostre grup a sigut “Encara existeixen les colònies, però s’amaguen amb un altre nom perquè no queda bé davant de la societat, no?” i el Senyor Caballero ens ha respost que és veritat, i que s’amaga perquè es volen les matèries primeres d’Àfrica.
Finalment ens ha recomanat el seu llibre “ODIO A OCCIDENTE” i ens ha donat un parell d’adreces sobre com podem ajudar a Àfrica des d’aquí, facilitant-nos la informació, ja que diu que és la base per a ajudar a millorar la situació dels ciutadans africans i d’arreu del mon. Les adreces són:
-www.menoressoldados.org (estatal)
-www.childsoldiers.org (internacional)
No hay comentarios:
Publicar un comentario